Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
En el Plenari del passat dilluns, el meu company de Corporació, Antonio Martos Bueno, Portaveu del Grup Socialista, va presentar per escrit la seua renúncia al càrrec de Regidor de l'Ajuntament d'Ibi. No es pot dir que fora una gran sorpresa, doncs ja sabia que havia decidit renunciar a la seua dedicació exclusiva per a tornar al seu lloc de professor en la EPA; però bé és cert que no m'ho esperava. Avui vaig a dedicar la meua entrada a Antonio.
Com vaig dir ahir en l'entrevista en Radio Ibi, per a mi parlar d'Antonio és parlar d'un amic personal i, per tant, no puc ser totalment objectiu. Jo conec a Antonio des de molt abans que ell i jo entràrem en política, tinc molt bona relació amb la seua família, vaig ser company de cadena de muntatge de la seua esposa, vam ser companys en la Dançà de 1995, tenim bons amics comuns, ... en fi, que hem passat molt bones estones juntes.
Totes les persones tenim virtuts i defectes, açò és evident. No obstant, Antonio té molt més de les primeres que dels segons. Sempre ha sigut una persona que ha demostrat un gran talante, una absoluta predisposició al diàleg i la contraste d'opinions. És una persona que ha sabut defensar sempre els seus principis sense caure en la chabacanería o l'insult fàcil, i ha mantingut sempre i en tot moment una postura respectuosa amb les decisions democràtiques, encara que no li convenceren.
No obstant açò, a Antonio li han plogut crítiques despietades dels seus adversaris polítics. Sovint se li ha ratllat de bla, de mancat de caràcter, de parlar molt a poc a poc, de repetir molt les coses, ... què trist món aquest que enyora a tipus durs, chillons, faltons, ... què gran honor per a un polític haver sabut deixar aqueixa empremta!
A aqueix guerrer infatigable, a aqueix amic incondicional, a aqueix polític que tant m'ha ensenyat i del que tant he après, li desitge tota la sort del món allà on vaja. Estic segur que siga on siga que estiga seguirà sent un exemple de persona coherent i compromesa. A ell li dedique aquesta antològica cançó del mestre Lluís Llach.
Tweet
